ADDICCIÓ A INTERNET:

La addicció a Internet respon a una mena d’addicció associada un terminal amb connexió a internet. Aquesta addicció no tòxica entra dins de les addiccions de comportament en el qual es desenvolupa un vici incontrolable. A vegades, no dur a terme aquesta activitat comporta símptomes de mal estar, ansietat i fins i tot trastorns.

El Dr. Fàbregas parla dels nous trastorns com ser addicte a internet i com abordar aquesta patologia.

L’addicció a Internet va lligada a la addicció a les noves tecnologies, i és probable que s’associï a l’addicció al mòbil en molts casos, fins i tot tingui un fort vincle amb l’addicció al mòbil com a eina associativa. 

L’ús d’Internet facilita en general la vida en l’era digital, però el problema sorgeix a partir de l’ús nociu que pot fer-se. És a dir, que els addictes a internet sorgeixen a conseqüència de l’hàbit desmesurat d’Internet.

Dedicar més temps a Internet del qual requereix, fins i tot involucrar-se de manera excessiva, arribant fins i tot a crear una personalitat o imatge a la qual una persona pot tornar-se addicta, genera una doble vida irreal, que pot generar trastorns. 

La majoria de pacients associats a la patologia de l’addicció a Internet són joves en etapa adolescents, quan són més vulnerables. També cal esmentar que cada vegada més, la societat permet l’entrada d’adults dins del cercle d’aquesta patologia a mesura que la societat desenvolupa el comportament.

A Espanya, es calcula que entre un 6 i un 9 per cent dels usuaris habituals d’Internet poden generar una addicció a Internet o xarxes socials.

• Evitar que la persona s’acabi aïllant de la família. La solucionar més pràctica a aquest tema és que per a connectar-se ha d’estar en una zona comuna de la casa, per exemple, la sala d’estar, i sempre prop d’un adult per a establir converses. Evitar deixar-los només enfront d’Internet suposa evitar que es tanquin en si mateixos, en  Internet o xarxes socials, i l’estar acompanyat redueix la possibilitat de buit emocional.
• Canviar la rutina, de tal forma que Internet passi a un segon pla. Cal fer-los generar interès pel seu dia a dia.
• Utilitzar la comunicació i la pedagogia. Tenir comunicació constant amb el possible addicte a Internet o xarxes socials és imprescindible per a veure i detectar mancances o problemes que puguin generar-li la necessitat extrema de connexió.
• Controlar l’ansietat, el rendiment escolar o laboral. En el moment que sembla obvi que l’addicció està afectant en la vida de l’addicte, és molt recomanable posar-se en contacte amb un centre d’addiccions.

ACONSEGUEIX L’AJUDA QUE NECESSITES

PROTOCOL MÈDIC I PSICOLÒGIC PER A l’ABÚS D’INTERNET

Avaluació i Diagnòstic Mèdic

Primerament, sempre és imprescindible fer una tasca d’avaluació clínica del problema que s’iniciarà emplenant la història clínica del pacient. Els professionals recullen el màxim de dades sobre l’ús i abús de les noves tecnologies (Internet, xats, xarxes socials, mòbil…), i s’estudien altres aspectes com el benestar i salut mental la persona. És a dir, quina funció desenvolupa l’ús de les xarxes socials i internet en general en la seva vida. També és igual d’important identificar quines activitats duu a terme dins de la Xarxa, quant temps accedeix, i quines conseqüències té el no ús a nivell motivacional i d’estat anímic en general. Així com les sensacions per passar molt de temps connectat i com influeix i com ha influït això en la seva vida quotidiana, entre altres qüestions.

L’avaluació clínica es completa mitjançant informació sobre la seva personalitat i entorn soci familiar del pacient. Aquest estudi previ ens aporta informació sobre els aspectes psicològics o psiquiàtrics que formen part del problema.

Planificació Terapèutica

Posteriorment a l’avaluació i al diagnòstic, en CITA dissenyem amb el pacient un pla específic de tractament. Aquest inclourà els objectius i aspectes a tractar, així les sessions de treball terapèutic i canvi d’hàbits.

Intervenció Psicològica

Durant aquesta fase d’intervenció psicològica, es treballaran aspectes psicològics i d’aprenentatge que pretendrà:

Aprendre a organitzar el temps d’oci i la gestió de l’ansietat o altres emocions sense emprar internet com a font de refugi, evasió o alternativa a l’afrontament del problema subjacent.
Apreciar l’estar sol o sola i poder fer-ho sense temor ni necessitat vinculada a Internet constantment.
Generar confiança i autocontrol a la persona perquè ella mateixa decideixi sortir de l’automatisme i l’ús i abús perjudicial del mòbil, internet o les xarxes socials.
Construir una base de responsabilitat per a resoldre “problemes”, entendre el que significa i quin tipus d’enfocament ha d’emprar-se per al futur.

COM PREVENIR L’ADDICCIÓ A INTERNET

1. Limitar l’activitat: Reduir l’ús a uns certs moments del dia pot ajudar a no fer ús en moments puntuals que no ho requereixi. Exemples: mentre estudies, veient una pel·lícula, en un concert, en reunions, menjars familiars, etc… 
2. Diversifica el teu oci: no ocupis tot el teu temps lliure amb les noves tecnologies. Fes esport, canviar d’hàbits i socialitzar ajuden a evitar la necessitat d’usar Internet.
3. Si molta gent et diu: “Aquestes obsessionat” pensa que pot hagis de revisar l’ús i freqüència que li dónes a Internet.
4. Control en adolescents i nens, així com la ubicació de l’ordinador en llocs comuns (el saló, per exemple), analitzar i controlar els continguts, constitueixen estratègies d’interès i orientació de com els està afectant o si tenen algun problema.
5. Busca ajuda professional si la situació s’ha tornat incontrolable, sofreixes ansietat o altres símptomes perillosos, acudir a un centre com a CITA per a abordar el problema amb especialistes, pot ajudar-te a la llarga.

El tractament d’addicció a Internet sol requerir d’una forta intervenció des del vessant psicològic, però a vegades és absolutament necessari complementar-ho amb la psicofarmacològica, perquè ambdues actuen generant sinergías que faciliten l’adequat progrés terapèutic en el pacient.

L’ús de la farmacologia es decidirà en funció de la gravetat i la repercussió del problema en la vida de la persona que pateix aquesta patologia.

En aquest sentit, tal vegada per estar relacionats més directament amb processos biològics,  la distorsió cognitiva, el dèficit en el control d’impulsos, la inestabilitat afectiva i el nivell d’ansietat, seran controlats pel metge paral·lelament al psicòleg.

Així com en altres addiccions comportamentals, l’addicció a internet poden estar relacionada amb alts nivells de tristesa, ansietat o les seves manifestacions orgàniques (palpitacions incòmodes, sensació de falta d’aire, “nus en l’estómac”, fases de sudoració…).

En funció de com interfereixin en la persona i afectin la seva salut, poden considerar-se útils els fàrmacs encaminats a disminuir aquests episodis d’intensitat i/o d’impulsivitat, els canvis d’ànim, etc. En aquest sentit els fàrmacs antidepressius poden millorar (independentment que existeixi depressió o no) la impulsivitat i els episodis d’ansietat elevada.

La distorsió cognitiva del pacient s’aborda farmacològicament amb un tipus de medicament conegut com a “antipsicòtic” i pretén disminuir l’ansietat i interpretacions distorsionades que generen el sofriment psicològic que presenta vivint en una “realitat pròpia”, generalment amenaçadora de la qual pretenen escudar-se amb l’aïllament o refugiant-se en activitats solitàries com podria ser Internet, jocs en línia o l’ús del mòbil.

És important que l’ús i prescripció de medicaments sigui mitjançant un mèdic psiquiatre especialista en aquesta mena de patologies i el principal objectiu de les quals és aconseguir que la millora total del pacient.

About the Author: Dr. Josep Mª Fàbregas