DESINTOXICACIÓ A LES BENZODIAZEPINES SUPERA L’ADDICCIÓ

L’addicció a les benzodiazepines és una addicció silenciosa. Moltes persones prenen benzodiazepines durant molt de temps sense adonar-se del desenvolupament de la dependència. Hi ha persones que augmenten la dosi perquè aquesta substància crea tolerància. Ens trobem davant un dels síndromes d’abstinència més greus, pel que precisa d’una atenció professional.

L’ADDICCIÓ A LES BENZODIAZEPINES

El tractament de desintoxicació de les benzodiazepines (i, en general, els tractaments relacionats amb la desintoxicació de pastilles i ansiolítics) és una sol·licitud creixent en els centres d’addiccions. Moltes vegades, el pacient arriba a convertir-se en addicte a la substància de forma gairebé inadvertida, fins i tot a partir d’un procés mèdic.

Cal advertir que, en cas de seguir un tractament amb benzodiazepines, és fonamental cenyir-se de forma estricta a les dosis i períodes recomanats pel facultatiu. Com assenyalàvem en el paràgraf anterior, no és infreqüent que un addicte a les benzodiazepines hagi desenvolupat la seva addicció després d’haver iniciat un tractament mèdic amb aquesta substància. El normal en aquests casos és que el pacient s’hagi desviat de les pautes mèdiques establertes, abusant del consum o no respectant els terminis per al seu ús.

QUÈ SÓN LES BENZODIAZEPINES?

Les benzodiazepines són medicaments tranquil·litzants dissenyats per tractar l’ansietat i l’insomni. També s’utilitzen per a la desintoxicació de pacients alcohòlics. De fet, és un dels medicaments més prescrits pels metges.

Noms comercials més freqüents:

Trankimazin, Valium, Tranxilium, Rohipnol, Rivotril, Noctamid, Lexatín, Orfidal, etc.

COM ACTUEN LES BENZODIAZEPINES?

Les benzodiazepines actuen al cervell donant un missatge d’inhibició, és a dir, comunicant a les neurones que disminueixin la velocitat de transmissió o que deixin de fer-ho, el que implica un missatge de calma o alentiment. Clínicament, això es tradueix en una reducció de l’ansietat i en un augment de la sedació. Per tant, són fàrmacs de gran utilitat per al tractament de l’ansietat i / o l’insomni.

A QUI SE LI PRESCRIUEN LES BENZODIAZEPINES?

Són prescrites a persones amb problemes d’ansietat, insomni, i també com a tractament de certes patologies que puguin cursar amb rigidesa muscular o convulsions (També tenen un efecte relaxant muscular i anticonvulsiu). Han de ser prescrites amb cura, durant temps curts, i sempre sota supervisió mèdica, ja que està demostrat el seu potencial d’addicció.

DEPENDÈNCIA DE LES BENZODIAZEPINES

S’ha demostrat que les benzodiazepines tenen un alt potencial addictiu. Els centres per al tractament de les addiccions, com CITA, han vist com les sol·licituds per a aquest tipus d’addicció han crescut en els últims anys, obligant-nos a desenvolupar i millorar les respostes a aquest tipus d’addicció.

Hi ha pacients que, a causa de la tolerància a la qual abans fèiem referència o perquè ha existit poc control mèdic, gairebé sense adonar-se’n es fan addictes al fàrmac. Molts d’aquests pacients no estan informats del perill de l’addicció i només perceben el problema quan els falta el fàrmac, bé sigui per oblit de la recepta o la medicació, per canvi de metge, o per altres raons en què es trobin sense el medicament . És llavors quan el pacient comença a patir una sèrie de trastorns que cedeixen amb la ingesta del fàrmac, tancant així el cicle d’addicció.

DEPENDÈNCIA A les BENZODIAZEPINES PER L’ÚS RECREATIU

Aquest ús està augmentant de forma important. Es tracta en general de consumidors joves que compren les benzodiazepines en el mercat negre amb la finalitat de “col·locar-se”, gairebé sempre consumint conjuntament altres drogues. De vegades els toxicòmans les utilitzen per pal·liar els efectes estimulants d’altres drogues (cocaïna, amfetamines, èxtasi), o per allargar els efectes o pal·liar la manca d’altres drogues a les que són addictes (opiacis, heroïna, cànnabis). Aquests consumidors de benzodiazepines solen ser-ho de quantitats molt altes, desencadenant síndromes d’abstinència greus després del cessament del seu consum.

SÍNDROME DE ABSTINÈNCIA DE LES BENZODIAZEPINES

Aquest pot aparèixer després d’un període prolongat d’ús o abús de benzodiazepines. De fet, després d’un mes de consum, s’han descrit síndromes d’abstinència fins i tot a dosis terapèutiques.

LA SIMPTOMATOLOGIA DEL SIÍNDROME D’ABSTINÈNCIA

La síndrome d’abstinència a les benzodiazepines pot presentar la següent simptomatologia en major o menor intensitat: Gran ansietat, agitació, irritabilitat, insomni, pèrdua de la gana, agressivitat, marejos, nàusees, vòmits, angoixa, confusió, convulsions, elevació de la temperatura corporal i fins i tot la mort. Aquests signes solen aparèixer entre el primer dia i la primera setmana després de deixar el fàrmac.

Cal mencionar que no sempre apareix la síndrome d’abstinència. En determinades persones no apareix i en altres reapareixen els símptomes que tenia abans i per als quals li van ser prescrites les benzodiazepines. L’aparició o no de la síndrome d’abstinència no depèn sempre de la dosi, ni l’individu, ni del temps, però aquests factors són factors de risc a desencadenar.

El risc que implica l’abandonament de les benzodiazepines i l’eventual aparició de la síndrome d’abstinència és el que fa recomanable que el procés estigui monitoritzat per professionals mèdics.

TRACTAMENT I DESHABITUACIÓ DE LA DEPENDÈNCIA A LES BENZODIAZEPINES

En general, abans de retirar una benzodiazepina, s’ha d’avaluar al pacient i informar de la situació. Per evitar l’aparició de la síndrome d’abstinència, es recomana retirar la benzodiazepina de forma molt lenta i supervisant els efectes de la retirada.

DESINTOXICACIÓ DE LES BENZODIAZEPINES. COM ÉS EL TRACTAMENT

El tractament de l’addicció a les benzodiazepines consisteix a retirar de cop la meitat de la dosi que estava prenent. La segona meitat es retirarà gradualment, a poc a poc al llarg d’un període d’un o dos mesos i la resta durant un termini major a establir en funció de l’evolució del tractament. El metge encarregat del tractament opta per escurçar o allargar aquests terminis en funció de l’evolució del pacient. En pacients o persones que abusen de benzodiazepines de vida mitja curta (duren menys temps en l’organisme perquè s’han de fer més preses al dia) se’ls canviarà aquesta benzodiazepina per una de vida mitjana més llarga. Un cop estabilitzat, es procedirà a retirar aquesta d’una manera progressiva. També s’utilitzen altres fàrmacs (Eutimitzants i antiepilèptics) sols o associats amb dosis baixes de benzodiazepina.

DESINTOXICACIÓ DE LES BENZODIAZEPINES. CONCLUSIÓ.

S’ha de vigilar la prescripció sense control de les benzodiazepines. No hem d’automedicar-nos amb aquests fàrmacs. Si decidim retirar-los, ho hem de fer sempre sota control mèdic. La síndrome d’abstinència derivada de l’abandonament de les benzodiazepines pot arribar a ser perillós i fins i tot mortal.

CENTRES CITA

CITA són les sigles de Centre per a la Investigació i el tractament de les addiccions. Som un centre de desintoxicació especialitzat en el tractament de l’addicció a la cocaïna. Comptem amb diferents ubicacions en què dur a terme el tractament dels pacients, la qual cosa ens permet adaptar-nos a les seves necessitats específiques. Pots saber més sobre els diferents centres de CITA aquí:

Centre de desintoxicació CITA Clínica | Centre de desintoxicació CITA Comunitat | Centre de desintoxicació Cita Fundació | Centre de desintoxicació psicològic Ambulatori

I si vols saber més sobre el tractament de la cocaïna en CITA pots contactar amb nosaltres al formulari de contacte d’aquesta pàgina o trucar-nos al 93 791 80 80 o al 93 791 80 08 Els nostres especialistes et donaran la informació que necessitis.

Informació de contacte

Siusplau, truca’ns o omple el butlletí i un especialista es posarà en contacte amb tu.
Cada persona es única i per això desenvolupem un tractament individualitzat per a cada pacient.

Garantim el complet anonimat i mai proporcionem detalls personals dels nostres pacients.