Intervencionista d’addiccions

Què és una intervenció?

Una convocatòria d’intervenció en addiccions és una trobada meticulosament planificada de persones significatives a la vida de l’afectat, enfocada a instigar un canvi positiu per a tothom.

El propòsit inicial rau a desmantellar la negació, cosa que facilita que tots percebin com la malaltia està esquinçant les seves vides i relacions.

Freqüentment, això desemboca que l’individu addicte iniciï un tractament, abraci la recuperació i doni inici a una nova vida. A través del nostre procés, s’avaluen les necessitats particulars de cada família i s’elaboren plans personalitzats d’intervenció per definir les alternatives dels centres de tractament més apropiats.

Al llarg del nostre procés, s‟avaluen les necessitats de cada família i es dissenyen plans d‟intervenció personalitzats.

Una intervenció es pot tornar indispensable quan un addicte es mostra reticent a reconèixer que pateix un problema d’abús de substàncies.

intervencion de adicciones

En aquest procés d’intervenció, un conjunt de persones preocupades per l’individu es congregarà per enfrontar la malaltia de l’addicte. La intervenció es desenvolupa amb la intenció d’enderrocar el mur de la negació i motivar l’addicte a participar en un programa de rehabilitació.

Una intervenció ha de ser un procediment respectuós i compassiu. No es tracta d’assenyalar amb el dit l’addicte ni culpar-lo. Més aviat, una intervenció pot reactivar la recuperació de l’addicte i els éssers estimats. El propòsit d’una intervenció efectiva és persuadir la persona perquè busqui un tractament professional que, en última instància, condueixi a un programa de rehabilitació.

Realitzar una intervenció per interrompre un procés d’addicció potencialment letal constitueix una de les accions més positives i amoroses en què la família nuclear i els amics mai no s’haurien de negar a col·laborar.

En el desenvolupament d’una intervenció, es destaca que és una de les estratègies més eficaces per als éssers estimats que volen ajudar algú que enfronta problemes. Atès que aquest procediment no és senzill, contractar un professional intervencionista incrementarà considerablement la probabilitat que la persona accepti immediatament el tractament, en reconèixer que aquest també afecta el seu entorn afectiu més proper.

Una intervenció ha de constituir un procés simple i deliberat mitjançant el qual s’introdueix un canvi en els pensaments, els sentiments i els comportaments de l’addicte. El sol·licitant d’una intervenció formal generalment involucra éssers estimats que es preparen per abordar l’addicte sobre el problema d’abús de substàncies de manera directa però respectuosa, amb l’objectiu immediat d’aconseguir una intervenció efectiva.

Un dels mites més estesos sobre l’addicció és que la família i els amics han d’esperar que l’addicte toqui fons abans d’iniciar un tractament. La veritat és que el procés dintervenció en si mateix ha estat dissenyat per ajudar a desmantellar la negació, permetent que lindividu sigui més receptiu al tractament. Esperar que un addicte «toc fons» pot resultar summament perillós, ja que per a alguns, això podria significar la mort. Tot i que els éssers estimats no poden controlar l’autodestrucció de l’afectat, sovint poden exercir una enorme influència per frenar el procés mitjançant una intervenció. Una intervenció ha de ser un procés respectuós i compassiu, sense culpar ni assenyalar amb el dit l’addicte. Pot reactivar la recuperació de l’addicte i dels seus éssers estimats, i el seu objectiu és persuadir la persona perquè busqui per si mateixa un tractament professional que finalment condueixi a un programa de rehabilitació.











    Acceptarla política de privadesa (requisit obligatori)]

    ¿Porqué es necesaria una intervención?

    En el ámbito social, la intervención, en última instancia, se convierte en un acto de salvación. Es un proceso intrínseco que puede interrumpir una potencial adicción letal. Existe la concepción arraigada de que, para alguien inmerso en el abuso de sustancias, la búsqueda de ayuda solo puede surgir desde su propia voluntad. Sin embargo, la negación, uno de los principales síntomas de la adicción, opera como un velo que impide reconocer la gravedad del problema.

    La intervención emerge como la solución más efectiva frente a la dependencia, ya que es altamente improbable que un adicto solicite ayuda, a menos que se vea inmerso en una crisis. Sería negligente que la familia y amigos permanezcan impasibles, esperando que el individuo afectado toque fondo, un fondo que podría traducirse en su propia perdición. Por lo general, aquellos que abusan de sustancias se aferran a la «falsa creencia» de tener el control absoluto sobre su existencia caótica.

    La viabilidad de una intervención como respuesta para el adicto y sus allegados radica en los efectos negativos que estos últimos sufren debido al problema familiar. Los seres queridos, testigos impotentes del viaje oscuro del familiar o amigo en las fauces de la adicción, pueden optar por ejecutar una intervención, un catalizador que podría inspirar a los adictos a buscar tratamiento.

    La intervención, en muchos casos, sirve para perturbar el camino potencialmente mortal de la adicción. Cuando un adicto se enfrenta a las consecuencias negativas de su consumo de sustancias, puede encontrar la motivación para cambiar. La necesidad de organizar una intervención antes de que el adicto alcance un punto sin retorno se justifica por diversas razones, como la pérdida de empleo, problemas legales o de salud. Intervenir durante una crisis significativa podría proporcionar el impulso vital que el adicto necesita antes de que su declive sea irreversible.

    Los beneficios de una intervención están directamente vinculados al grado de esfuerzo y tiempo que los seres queridos del adicto estén dispuestos a invertir en el proceso. Es un compromiso que, en última instancia, puede marcar la diferencia entre la recuperación y la perdición.

    Desplaça cap amunt