Neuromodulació
Tractaments no invasius per actuar sobre l’activitat cerebral
La neuromodulació cerebral permet actuar sobre determinats circuits del cervell mitjançant tècniques no invasives. A Clíniques CITA treballem amb dues: l’Estimulació Magnètica Transcranial (TMS) i l’Estimulació Transcranial per Corrent Directe (tDCS).
Són procediments diferents, però comparteixen un objectiu: modular l’activitat de determinades àrees cerebrals i afavorir processos relacionats amb la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per modificar-ne el funcionament i reorganitzar-ne les connexions.
A CITA utilitzem la neuromodulació dins un abordatge mèdic individualitzat. No s’aplica cap protocol estàndard a tots els pacients. Abans de començar es fa una valoració especialitzada en què s’estudien el diagnòstic, els símptomes predominants, els antecedents mèdics, la medicació, els tractaments realitzats anteriorment i les possibles contraindicacions.
El nostre coneixement especial en addiccions i salut mental permet, a més, integrar aquestes tècniques dins de tractaments més amplis dirigits a problemes com el craving, el control d’impulsos, determinats símptomes depressius o ansiosos i altres trastorns en què pot existir una alteració dels circuits cerebrals implicats en la regulació emocional i de la conducta.
Què és la neuromodulació?
El nostre cervell no funciona com una estructura estàtica. Les xarxes neuronals canvien en funció de l’experiència, l’aprenentatge, els hàbits i també determinades malalties.
Aquesta capacitat d’adaptació es coneix com a neuroplasticitat.
La neuromodulació engloba diferents tècniques destinades a modificar lactivitat del sistema nerviós. Quan parlem de neuromodulació no invasiva, ho fem de procediments que actuen des de l’exterior, sense cirurgia i sense necessitat d’implantar dispositius.
TMS i tDCS són dues de les tècniques de neuromodulació cerebral no invasiva que tenen més desenvolupament clínic i recerca en àrees com la psiquiatria, la neurologia, la rehabilitació, el dolor i la salut mental.
No són, però, el mateix tractament.
TMS: Estimulació Magnètica Transcranial
Què és la TMS?
L’Estimulació Magnètica Transcranial, coneguda com a TMS per les sigles en anglès (Transcranial Magnetic Stimulation), utilitza camps magnètics per estimular àrees concretes del cervell.
Durant la sessió es col·loca una bobina sobre el cuir cabellut. La bobina genera polsos magnètics que indueixen un corrent elèctric al teixit cerebral i permeten modificar de manera localitzada l’activitat neuronal.
Quan aquesta estimulació s’administra de manera repetida parlem de rTMS o EMTr, Estimulació Magnètica Transcranial repetitiva.
La finalitat del tractament no és simplement produir una estimulació puntual. Mitjançant sessions repetides es pretén provocar canvis en el funcionament de determinades xarxes cerebrals i afavorir processos de neuroplasticitat.
dóna lliure de cocaïna i orientada al benestar personal.
Com actua la TMS sobre el cervell?
L’activitat cerebral es basa en la comunicació elèctrica i química entre les neurones.
Amb TMS podem dirigir polsos magnètics cap a una regió cerebral determinada i modificar-ne l’activitat d’una manera controlada.
L’efecte dependrà de diversos elements: la zona estimulada, la freqüència dels polsos, la intensitat, el nombre d’estímuls i el protocol emprat.
El nostre equip permet treballar amb diferents modalitats d’estimulació, entre les quals hi ha rTMS i theta burst stimulation (TBS).
Per això la valoració prèvia és fonamental. Dos pacients amb símptomes aparentment similars poden necessitar protocols diferents.
Com és una sessió de TMS?
El pacient roman assegut i despert.
El professional col·loca la bobina sobre la zona seleccionada i comença lestimulació. Durant el procediment s’escolta un so repetitiu i es pot sentir una sensació de petits cops al cuir cabellut.
Abans d’iniciar determinades pautes de tractament es pot calcular l’anomenat llindar motor, que permet establir una intensitat d’estimulació adaptada a cada pacient.
No requereix anestèsia ni sedació.
Finalitzada la sessió, el pacient pot normalment continuar amb les activitats habituals.
Per què s’utilitza la TMS?
Fa anys que l’Estimulació Magnètica Transcranial s’estudia en diferents àrees de la neurologia i la psiquiatria.
Entre les aplicacions recollides a la documentació de l’equip es troben:
- trastorn depressiu més gran;
- trastorn obsessiu compulsiu;
- dolor neuropàtic;
- malaltia de Parkinson;
- accident cerebrovascular;
- determinades aplicacions diagnòstiques del sistema nerviós.
També existeix investigació en altres àrees com dolor crònic, rehabilitació neurològica, estrès posttraumàtic i trastorns relacionats amb les addiccions.
L’existència de recerca científica sobre una patologia no vol dir que la tècnica estigui indicada automàticament a tots els pacients. Cal valorar cada cas.
Neuromodulació i addiccions
Actuar també sobre els circuits relacionats amb el craving
A CITA, l’aplicació de la neuromodulació resulta especialment interessant per la nostra especialització en addiccions i patologia dual.
Una addicció no es pot explicar únicament com un problema de voluntat o de comportament. Hi intervenen circuits cerebrals relacionats, entre altres processos, amb la recompensa, la motivació, el control d’impulsos i la presa de decisions.
Un dels símptomes més difícils de manejar és el craving, aquest desig intens de consumir que pot aparèixer fins i tot després d’un període d’abstinència i que constitueix un dels factors relacionats amb el risc de recaiguda.
La TMS està sent investigada precisament per la seva capacitat per modular regions cerebrals implicades en aquests mecanismes.
La literatura científica més recent segueix considerant aquesta àrea prometedora, encara que encara en evolució. Una metaanàlisi publicada el 2025 va trobar una reducció significativa del craving als estudis analitzats amb estimulació magnètica profunda, però també va assenyalar una elevada heterogeneïtat entre investigacions i la necessitat d’estudis més rigorosos abans d’establir recomanacions definitives.
Això coincideix amb investigacions anteriors sobre estimulació de l’escorça prefrontal dorsolateral en persones amb addiccions, que han observat resultats d’interès sobre el craving, encara que amb importants limitacions metodològiques.
Per això, a CITA entenem la TMS com una possible eina dins d’un tractament integral de l’addicció, i no com una teràpia aïllada que substitueixi el treball psicològic, psiquiàtric i conductual.
Neuromodulació, ansietat i regulació emocional
L’ansietat està relacionada amb xarxes cerebrals complexes implicades en la regulació emocional, la percepció d’amenaça i el control de les respostes cognitives i fisiològiques.
Tant TMS com tDCS s’estan investigant en diferents trastorns i símptomes relacionats amb l’ansietat.
L’evidència no és idèntica per a tots els trastorns ni per a tots els protocols, per la qual cosa no seria correcte parlar d’una tècnica universal per “guarir l’ansietat”.
Tot i això, és un camp d’especial interès dins de la neuromodulació.
En el cas de la tDCS, una revisió sistemàtica recent va analitzar específicament la utilització sobre símptomes d’ansietat i altres marcadors relacionats.
També hi ha investigació particularment interessant quan ansietat, depressió i addicció apareixen de forma simultània. Una revisió publicada el 2025 sobre tDCS en trastorns per consum de substàncies va trobar resultats favorables sobre símptomes d’ansietat i depressió, encara que els mateixos autors assenyalen que segueixen sent necessaris més estudis per confirmar i precisar aquests efectes.
Aquest punt és especialment rellevant en una clínica com CITA, on és freqüent abordar el pacient des d’una perspectiva de patologia dual i no limitar el tractament exclusivament a la conducta addictiva.
Tractament residencial i neuromodulació
La importància de treballar el cervell mentre es treballen nous hàbits
Una de les característiques diferencials de CITA és la possibilitat d’integrar la neuromodulació en el tractament dels pacients que es troben ingressats al nostre programa residencial.
I aquí hi ha una combinació clínicament molt interessant.
Les tècniques de neuromodulació busquen afavorir canvis en l’activitat cerebral i processos de neuroplasticitat.
Però el cervell no canvia al buit.
Durant un ingrés, el pacient està vivint alhora un procés intens d’aprenentatge i canvi de conducta.
Comença a establir horaris, normalitzar el son, recuperar activitat física, treballar la regulació emocional, identificar situacions de risc, controlar impulsos i adquirir estratègies diferents per enfrontar-se al malestar.
També participa en psicoteràpia, teràpia de grup i activitats dirigides a modificar molts dels patrons que havien acompanyat l’addicció.
Per tant, la neuromodulació es pot fer mentre el pacient practica diàriament aquestes noves conductes.
No vol dir que TMS o tDCS “ensenyin” per si mateixes bons hàbits. Significa una cosa diferent: podem treballar la neuromodulació en un moment en què el cervell està sotmès simultàniament a un procés terapèutic intensiu d’aprenentatge, repetició i canvi.
Aquest context és difícil de reproduir quan una tècnica de neuromodulació s’administra de manera completament aïllada.
Neuromodulació + tractament residencial
Treballem la neuroplasticitat mentre el pacient construeix noves rutines, noves respostes i noves formes de relacionar-se amb el consum.
Un abordatge especialment interessant en addiccions
En el tractament residencial d’una addicció, la persona no rep únicament sessions de TMS o tDCS.
La neuromodulació es pot integrar amb:
psiquiatria, psicologia, socioteràpia, grups terapèutics, treball sobre el craving, activitat física, regulació del son, prevenció de recaigudes, treball familiar i preparació progressiva per tornar a la vida quotidiana.
Això permet abordar simultàniament diferents dimensions del problema.
Perquè reduir el craving pot ser important, però la recuperació requereix també aprendre què fer quan torna a aparèixer el desig, com reconèixer una situació de risc i com construir una rutina en què el consum deixi d’ocupar el centre de la vida.
Avantatges de la TMS
L’Estimulació Magnètica Transcranial presenta diverses característiques que expliquen el creixent interès clínic per aquesta tècnica.
És no invasiva i no requereix cirurgia.
El pacient roman despert.
No necessita anestèsia.
Permet treballar sobre regions cerebrals seleccionades.
Els paràmetres es poden adaptar a l’objectiu terapèutic.
Hi ha diferents modalitats d’estimulació.
Es pot incorporar a tractaments psiquiàtrics, psicològics o de rehabilitació més amplis.
El sistema utilitzat a CITA incorpora a més registre de sessions, protocols configurables i eines destinades al seguiment del tractament.
Té efectes secundaris la TMS?
La TMS sol ser ben tolerada, però no està exempta de possibles efectes adversos.
Els més habituals són molèsties al cuir cabellut, cefalea, sensació de formigueig, petites contraccions musculars a la cara o sensació transitòria de mareig.
Normalment són lleus o moderats i tendeixen a disminuir a mesura que avancen les sessions.
Hi ha també determinades contraindicacions relacionades, entre altres qüestions, amb alguns dispositius electrònics implantats, determinats materials metàl·lics i certes condicions neurològiques.
Per aquest motiu la valoració mèdica prèvia forma part del tractament.
tDCS: Estimulació Transcranial per Corrent Directe
Què és la tDCS?
La Estimulació Transcranial per Corrent Directe, coneguda com a tDCS, és una tècnica diferent de la TMS.
En lloc d’utilitzar camps magnètics, administra un corrent elèctric continu de baixa intensitat mitjançant uns elèctrodes col·locats sobre el cuir cabellut.
L’objectiu és modificar l’excitabilitat de determinades zones cerebrals i afavorir processos de neuroplasticitat.
És una tècnica no invasiva.
Com funciona la tDCS?
La col·locació dels elèctrodes no és aleatòria.
La seva posició depèn de les àrees cerebrals que es vol modular i del protocol utilitzat.
També hi influeixen:
la polaritat, la intensitat, la durada de cada sessió, el nombre de sessions i la freqüència amb què es realitzen.
Durant l’estimulació es produeixen modificacions al potencial de membrana neuronal. Amb la repetició de les sessions es busca generar un efecte neuromodulador i afavorir la plasticitat cerebral a les àrees seleccionades.
Com és una sessió de tDCS?
Es col·loquen diversos elèctrodes sobre el cuir cabellut d’acord amb el protocol establert.
Per facilitar la seva correcta localització es poden utilitzar barrets basats en el sistema internacional 10-20, emprat com a referència per situar àrees concretes del cervell.
Durant l’aplicació el pacient roman despert.
Pot aparèixer una lleugera sensació de formigueig, calor o picor sota els elèctrodes, especialment a l’inici.
Per què s’utilitza la tDCS?
La tDCS compta amb investigació en diferents àrees de psiquiatria, neurologia, rehabilitació i dolor.
La documentació tècnica del dispositiu recull aplicacions relacionades amb:
- dolor neuropàtic;
- dolor crònic;
- fibromiàlgia;
- accident cerebrovascular;
- trastorn depressiu més gran;
- determinats símptomes associats a l’esquizofrènia.
A més, se segueix investigant la seva possible utilitat sobre símptomes d’ansietat, depressió i diferents trastorns neuropsiquiàtrics.
En addiccions, també hi ha un interès creixent per estudiar el seu efecte sobre craving, control cognitiu i símptomes emocionals associats. L’evidència és prometedora en algunes àrees, però no permet utilitzar un mateix protocol indiscriminadament per a qualsevol pacient.
Avantages de la tDCS
La tDCS est une technique
Non invasif.
La stimulation est réalisée de l'extérieur.
Compatible avec d'autres traitements.
Peut être intégré à des programmes de psychothérapie, de réadaptation, de traitement psychiatrique ou de traitement des dépendances.
Bien toléré.
Fonctionne avec des courants de faible intensité.
Convient aux protocoles multisessions.
La répétition est importante pour favoriser les processus de neuroplasticité.
Personnalisable.
Le placement des électrodes et les paramètres de traitement dépendent de l'objectif thérapeutique.
tDCS domiciliària
En determinats casos, i sempre que el professional ho consideri adequat, es poden establir protocols de tDCS domiciliària.
El dispositiu utilitzat permet configurar prèviament:
el nombre de sessions, els horaris d’aplicació, els paràmetres del tractament i les pautes de manteniment.
El sistema permet a més recuperar informació sobre les sessions realitzades per facilitar el seguiment professional.
Els sistemes de fixació estan dissenyats per dificultar que el pacient pugui modificar la posició o polaritat dels elèctrodes un cop establert el protocol.
La possibilitat d’ús domiciliari no converteix la tDCS en un tractament per utilitzar sense supervisió. Hi ha d’haver una valoració, prescripció i protocol professional.
TMS o tDCS: quina és la diferència?
Totes dues són tècniques de neuromodulació cerebral no invasiva, però treballen de manera diferent.
TMS | tDCS |
Utilitza camps magnètics | Utilitza corrent elèctric de baixa intensitat |
S’aplica mitjançant una bobina | S’aplica mitjançant elèctrodes |
Permet dirigir l’estimulació cap a zones concretes | Modula l’excitabilitat mitjançant diferents muntatges d’elèctrodes |
Habitualment es realitza a clínica | Alguns protocols també es poden fer en domicili |
Podeu utilitzar rTMS, TBS i altres protocols | Permet modificar intensitat, polaritat, posició i durada |
La pregunta adequada no és tant “quin és millor?”, sinó “quin té més sentit per a aquest pacient i per a aquest objectiu terapèutic?”.
Es poden combinar TMS i tDCS amb psicoteràpia?
Sí, quan hi ha indicació mèdica.
De fet, a CITA considerem especialment interessant que la neuromodulació pugui formar part d’un tractament més ampli.
L´estimulació cerebral actua sobre una dimensió del problema. La psicoteràpia, el treball conductual i l’experiència quotidiana del pacient actuen sobre altres.
En addiccions això resulta particularment important.
No n’hi ha prou amb intervenir sobre el craving. Cal treballar què el desencadena, com respon el pacient davant seu, quines alternatives té i com es vol desenvolupar quan torni al seu entorn habitual.
El nostre programa de neuromodulació a Clíniques CITA
Cada tractament comença amb una valoració mèdica especialitzada.
Hi estudiem:
el motiu de consulta, el diagnòstic, els símptomes predominants, antecedents mèdics i psiquiàtrics, tractaments previs, medicació actual i possibles contraindicacions.
A partir d´aquesta informació es valora:
si hi ha indicació per a neuromodulació, quina tècnica utilitzar, quin protocol aplicar, amb quina freqüència realitzar les sessions i com integrar-lo dins la resta del tractament.
En el cas de pacients amb problemes d’addicció, ansietat, depressió o patologia dual, aquest enfocament és especialment important perquè rarament hi ha un únic símptoma que expliqui tota la situació clínica.
Sol·licita una valoració especialitzada
No tots els pacients necessiten neuromodulació i no tots necessiten el mateix protocol.
La primera decisió ha de ser sempre clínica.
Si vols saber si un tractament amb TMS o tDCS pot estar indicat en el teu cas, el nostre equip pot fer una valoració i estudiar les diferents alternatives terapèutiques.
Preguntes freqüents sobre TMS, tDCS i neuromodulació
Què és la neuromodulació cerebral?
La neuromodulació cerebral comprèn tècniques destinades a modificar l’activitat de determinades xarxes del cervell. TMS i tDCS són dues formes de neuromodulació no invasiva: una utilitza camps magnètics i l’altra corrent elèctric de baixa intensitat.
Per què serveix l'Estimulació Magnètica Transcranial?
La TMS s’utilitza i investiga en diferents trastorns neurològics i psiquiàtrics. Entre les aplicacions existents hi ha la depressió major, TOC, dolor neuropàtic i determinades alteracions neurològiques. També hi ha investigació creixent en addiccions i altres trastorns de salut mental.
La TMS pot ajudar en una addicció?
S’està estudiant la capacitat de determinades modalitats de TMS per modular circuits cerebrals relacionats amb craving, recompensa i control d’impulsos. La investigació recent troba resultats prometedors, però encara no hi ha una recomanació única aplicable a totes les addiccions i pacients.
A CITA, quan està indicada, es fa servir com a part d’un programa terapèutic més ampli.
La neuromodulació serveix per a l'ansietat?
TMS i tDCS estan sent investigades sobre diferents símptomes i trastorns relacionats amb l’ansietat. Els resultats varien depenent del diagnòstic i del protocol. A tDCS, revisions recents mostren resultats d’interès, però continua sent necessària més investigació abans de generalitzar les conclusions.
Què és el craving?
El craving és un desig intens de consumir una substància o repetir una conducta addictiva. Pot aparèixer fins i tot després d’haver interromput el consum i constitueix un dels elements importants que es treballen durant la recuperació d’una addicció.
La neuromodulació s’està estudiant precisament sobre alguns dels circuits cerebrals relacionats amb aquest fenomen.
Fa mal una sessió de TMS?
Generalment no. Es pot sentir un copejament sobre el cuir cabellut i algunes persones presenten molèsties locals o mal de cap transitori.
No requereix anestèsia i el pacient roman despert durant la sessió.
Què és la tDCS?
La tDCS és una tècnica de neuromodulació que utilitza un corrent elèctric de molt baixa intensitat aplicada mitjançant elèctrodes sobre el cuir cabellut per modificar l’excitabilitat de determinades àrees cerebrals.
Quantes sessions de TMS o tDCS es necessiten?
Depèn del diagnòstic, del protocol utilitzat i de l’evolució del pacient. Habitualment la neuromodulació s’administra mitjançant diverses sessions, ja que la repetició de l’estimulació forma part del procés destinat a generar canvis a l’activitat cerebral.
Quin avantatge té fer neuromodulació durant un ingrés?
Durant un ingrés residencial el pacient està treballant diàriament en nous hàbits i respostes: somni, activitat física, psicoteràpia, control d’impulsos, regulació emocional i prevenció de recaigudes.
Realitzar la neuromodulació durant aquest període permet integrar-la en un moment d’aprenentatge terapèutic especialment intens, en lloc d’administrar-la com a intervenció aïllada.
Puc prendre medicació mentre faig TMS o tDCS?
En molts casos la neuromodulació es pot combinar amb tractament farmacològic. Tot i això, la medicació s’ha de revisar abans d’iniciar el protocol perquè pot influir en la indicació, la seguretat o la resposta al tractament.